Penedès: Les Candidatures d’Unitat Popular presenten al·legacions al Pla Territorial Metropolità

Els grups municipals de les CUP (Candidatura d’Unitat Popular), Unitat Municipal 9 i Vila de Capellades als Ajuntaments de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la […]



Els grups municipals de les CUP (Candidatura d’Unitat Popular),

Unitat Municipal 9 i Vila de Capellades als Ajuntaments de Vilafranca

del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Capellades,

representats pels seus Regidors Municipals i Consellers Comarcals han

presentat una bateria d’al·legacions contra el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.


Els arguments esgrimits per denunciar aquest projecte de la

Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (del PSC) se

centren en diferents aspectes (que transcrivim a continuació):


1. Opacitat i manca de participació ciutadana


El PTMB és un pla directriu que inspirarà plans directors, plans

generals i plans derivats, i estableix el model de desenvolupament

econòmic, social i demogràfic juntament amb la regulació de la

coexistència amb els espais verds i corredors naturals protegits. Es

tracta d’una eina de planificació a llarg termini de gran importància,

amb un període de desenvolupament que arriba fins al 2026, i que

condicionarà el futur de les comarques afectades i del conjunt del país

en molts aspectes (social, econòmic, urbanístic, natural, etc…).


Per tant, esdevé fonamental que tant els ciutadans/es, de manera

col·lectiva o individual, com els ens locals afectats pel Pla puguin

fer les seves aportacions i que aquestes siguin publicades, estudiades

i fins i tot sotmeses a deliberació ciutadana per tal de garantir

aquest principi de participació que impregna l’ordenament urbanístic

actual. D’altra banda, el gruix i la complexitat de la documentació del

Pla fa impossible poder fer-ne un treball acurat per presentar

al·legacions en només 45 dies (període establert pel Departament per

poder presentar al·legacions per part de particulars i entitats).

Aquest termini tant curt xoca quan en altres plans territorials, com el

del Camp de Tarragona, han estat sotmesos a 3 mesos d’informació

pública, amb l’agreujant de publicar-se en el període estival i de

vacances.


2. Esquarterament de la Vegueria Penedès


El PTMB incorpora comarques que han manifestat de manera clara

la seva oposició a formar-ne part. En aquest sentit el Parlament de

Catalunya va prendre el compromís de crear l’àmbit de planificació

territorial pel Penedès, i quan aquest encara no ha esdevingut una

realitat, i mentre això no es produeix, des del mateix Govern de la

Generalitat se’ns imposa aquesta planificació territorial, incloent

encara les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf a l’àrea

metropolitana de Barcelona; és a dir, empetitint-nos en un racó de la

gran metròpoli, i abocant-nos a una relació de servitud vers les seves

necessitats expansionistes, tal i com es constata en aquest pla. I

novament es planifica esquinçant la realitat penedesenca, fent caure el

Penedès en tres plans territorials diferents: el Pla Territorial

Metropolità de Barcelona, el Pla Territorial del Camp de Tarragona i el

Pla Territorial de les Comarques Centrals.


És per això que cal excloure d’aquest Pla les comarques que han

manifestat a través dels seus ajuntaments i consells comarcals la seva

voluntat de constituir-se en la Vegueria Penedès i que el conjunt

d’aquests territoris tingui un pla parcial o director propi, tal i com

han reclamat també des del territori del Penedès inclòs al Pla

Territorial del Camp de Tarragona (Baix Penedès) o de les Comarques

Centrals (Anoia).


3. Creixement demogràfic desproporcionat i concentració de població


El PTMB fa una previsió de creixement demogràfic i econòmic que

es poden posar perfectament en dubte. Es basa en l’extrapolació de les

dades de creixement del període de bonança i no té en compte la crisi

actual. És, doncs, irreal en cert punt, ja que les projeccions

realitzades no es basen en la realitat i les necessitats actuals, sinó

en base a una realitat obsoleta i que ja forma part del passat.


Però a més, això pot portar a una espiral absurda i sense base

real. Si es construeixen infraestructures i creixements

desproporcionats de ciutats, i es fan previsions econòmiques, per a

rebre quasi un milió més d’habitants i aquests no venen, és probable

que s’hagin d’anar a buscar perquè el creixement no s’aturi. Tot

plegat, pot generar uns desequilibris artificials que poden anar en

detriment de la qualitat de vida dels i les ciutadanes.


El Pla fa unes previsions de població i habitatge condicionades

al desenvolupament del teixit econòmic i de les infraestructures que

aquest necessita i que s’exposa en el document de la memòria:

“escenaris, reptes i alternatives” en el seu primer punt 4.1.3.

Hipòtesi de referència. Així, preveu un creixement econòmic mitjà de

l’1,25% amb el que es produeix un increment de prop d’un milió

d’habitants al conjunt de Catalunya en el període 2001-2026 juntament

amb un increment del nombre d’habitatges de 733.726.

Pel que fa a planificació de creixement dels nuclis urbans, el PTMB

atorga la centralitat estratègica, és a dir, que en prioritza el seu

desenvolupament, a certs nuclis mitjans i grans per tal de planificar

la població de la pretesa regió metropolitana amb una estructura

multinodal. Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Mataró,

Martorell, Granollers, Sabadell, Terrassa i Barcelona esdevenen nodes

dins d’una xarxa complexa d’infraestructures de transport. Per tant,

se’ls atorga un creixement significatiu, un desenvolupament econòmic

específic i una concentració urbana notable.


El Pla suposa un fals miratge respecte la política de

planificació davant de l’evident escassetat de sòl de l’àmbit que

abasta. Si bé es respecta el principi de sostenibilitat ecològica

apostant per no dispersar la població en urbanitzacions de baixa

densitat i alts costos ambientals i econòmics, el creixement que

proposa per a les poblacions afectades, o el que es defineix com els

nodes, és completament desproporcionat i, en alguns casos, preveu

augments del 100% de construcció d’habitatges (com és el cas de

Vilafranca).


Aquesta gran densitat urbana amaga diversos paranys. En primer

lloc, suposa una transformació del sòl absolutament nefast per a

l’equilibri dins els propis municipis i que alterarà per complet la

idiosincràsia d’aquestes viles i ciutats. D’altra banda, aquest

creixement es farà, o bé esgotant el sòl restant fins als límits

municipals, o bé a través de grans transformacions urbanes al sí dels

assentament urbans.


4. Model de desenvolupament econòmic esgotat


El conjunt del PTMB basa la planificació en un model d’economia

subsidiària: la Catalunya logística, àrea o corredor de transport i

gestió de mercaderies entre tercers. El Principat esdevé un passadís de

mercaderies entre Àfrica, la península ibèrica i Europa, basant el

model econòmic en un suposat creixement del transport de mercaderies a

través del port de Barcelona i convertint-se així en l’entrada sud de

les mercaderies a Europa.


Una economia basada en la gestió de mercaderies és una economia

que ven i consumeix molt territori i economia productiva pròpia per uns

beneficis escassos: els de la simple gestió del pas de les mercaderies.

La relació costos/beneficis per al país és altament negativa.


Aquestes previsions de desenvolupament econòmic són apostes

arriscades, cares i que hipotequen el territori i l’economia nacional.

Convertir el territori en una xarxa complexa d’infraestructures de

transport amb l’esperança que això dinamitzarà l’establiment

d’indústries i empreses és hipotecar el futur econòmic i del territori

en tant que, un cop compromès el territori i la inversió pública en

quest model, el capital privat pot decidir no invertir o pressionar amb

l’amenaça de no invertir.


El PTMB aporta tres grans línies d’actuació en quan a desenvolupament econòmic regional a l’àmbit territorial que abasta:


–    Desenvolupament del sector terciari a l’àrea de Barcelona

mitjançant l’ampliació de l’aeroport i connexió amb el Tren d’Alta

Velocitat a les ciutats de la península ibèrica i al sud d’Europa.


–    Desenvolupament del transport de mercaderies amb

l’ampliació del port de Barcelona i l’assentament de tres enclavaments

logístics: Zona Franca (ZAL), CIM Vallès i Centre Logístic del nus de

Martorell.


–    Desenvolupament d’una estructura multinodal de població,

amb l’assentament d’economies especialitzades en els centres de

polaritat regional, lligades a les especificitats territorials.


Amb aquest model no es resolen les antigues problemàtiques com

les descapitalitzacions industrials, les requalificacions del sòl, o la

congestió provocada per l’embut infraestructural en els cursos fluvials

del Llobregat i el Besòs a la sortida de la metròpolis de Barcelona,

sinó que l’augmenta amb l’ampliació del seu port i l’aeroport.


5. Desequilibri territorial i finançament dels ens locals


El model multinodal de creixement demogràfic i de capacitat de

generació d’activitat (concentrat en pocs municipis) , produeix un

desequilibri territorial important. Desequilibri entre aquelles

poblacions anomenades centres de polaritat territorial, on es

desenvoluparan les grans transformacions urbanístiques i el gruix de

les activitats econòmiques (malmetent així el seu territori) i les

altres poblacions, que s’hauran de dedicar a la preservació ambiental

del seu àmbit territorial.

És en aquest sentit que entenem que el PTMB crea un fort desequilibri

territorial, atorgant centres de gran concentració de capital en petits

punts del territori, mentre imposa grans càrregues mediambientals a

tota la resta, sense desenvolupar un model de finançament conjunt en la

totalitat del territori.


Cal tenir present en l’anàlisi del Pla Territorial que gran part

dels serveis i dels costos de preservació del territori recauen en els

ens locals (en l’actualitat mancat d’una llei de finançament justa),

els quals es financen mitjançant els impostos de béns immobles, els

impostos d’activitats i les taxes sobre la construcció i els serveis

que ofereixen. Així doncs, aquelles parts del territori catalogades com

a centres de polaritat territorial recaptaran la major part d’aquests

tributs, mentre els municipis amb forta preservació territorial veuran

disminuir considerablement els seus ingressos, sense que el PTMB hi

aporti solucions.


6. Manca de desenvolupament i finançament del pla


El Pla no incorpora cap mena de previsió de finançament de totes

les seves previsions. D’una banda, cal tenir en compte que les

previsions econòmiques i demogràfiques que figuren al pla s’han fet en

un període de creixement econòmic i que no té en compte la situació

actual de crisi. També en aquesta situació s’han fet les previsions de

noves infraestructures, per les quals tampoc hi ha cap mena de memòria

econòmica ni financera.


Cap planificació de l’abast de la què es proposa es pot fer

sense unes mínimes previsions financeres, tant pel què fa a les

infraestructures, com pel què fa a les despeses que hauran d’assumir

els ens locals de manera extraordinària.


7. Falta d’una previsió d’infraestructures de serveis i necessitat d’un pla d’equipaments


El creixement demogràfic previst, o més aviat buscat pel Pla,

comportarà la necessitat d’augmentar de manera significativa els

recursos energètics, els subministraments d’aigua i els serveis

relacionats amb la tractament dels residus urbans.

Un augment d’aquestes dimensions als voltants de Barcelona exigeixen

nous abocadors, nous centres de generació elèctrica, noves aportacions

d’aigua potable, noves plantes de tractament de residus urbans, etc… La

MAT, el transvasament de l’Ebre, les centrals nuclears i tèrmiques, són

fantasmes que el Pla amaga però que trobaran la seva justificació si

aquest assoleix els seus objectius demogràfics i de teixit econòmic.


Cal doncs, per realitzar una proposta de creixement demogràfic

plantejar i donar alternatives a totes aquestes necessitats bàsiques

per a les poblacions de fort desenvolupament proposades per aquest pla.


Finalment, el PTMB no proposa ni desenvolupa un pla

d’equipaments per tal de dotar de les ràtios exigibles amb hospitals,

centres educatius, equipaments esportius i culturals, etc… a la

totalitat del territori, per tal de dotar-lo d’uns mínims de qualitat

de vida i d’equitat entre els ciutadans de les diferents parts del

territori.


En aquest sentit, aquestes al·legacions es concreten en els següents punts:


    Allargar el termini d’informació pública i d’al·legacions,

així com el d’audiència dels ens locals. De no ser així, es tractaria

d’una vulneració incomprensible del dret de participació ciutadana,

negant la possibilitat de contribuir a la planificació urbanística,

econòmica, natural i social del nostre territori, tal i com estableix

la llei.


    Excloure del Pla Territorial Metropolità tota referència i

previsió de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf, i que siguin

planificades des de l’immediat Pla Territorial Parcial del Penedès, tot

tenint, mentrestant, per inexistents les que s’han incorporat al PTMB

en relació a aquestes comarques.


    Que de manera immediata es dongui compliment a allò que des

del territori i la nació s’ha instat, que és la creació de l’Àmbit

Funcional Territorial de Planificació Penedès.


    Que s’iniciïn els treballs de redacció del Pla Territorial

Penedès en coordinació amb les administracions locals de la regió i les

seves entitats més representatives, partint des de zero en les seves

previsions i postulats.


    L’anàlisi econòmic que realitza el PTMB es fa sobre un

context de creixement econòmic i no reflecteix la situació actual de

crisi, ni reflexiona sobre possibles alternatives superadores de la

situació de col·lapse del propi sistema productiu. Demanem modificar

les projeccions de creixement, tant econòmic com de població, per tal

d’adequar-lo a un nou model de desenvolupament de les economies del

coneixement que aportin un plus de productivitat en el nostre territori

i que al mateix temps no produeixi un augment de població tant

important.


    Que és realitzi un canvi en el model de planificació

econòmica cap a un model d’economia productiva i social, basada en la

societat del coneixement.


    Definició del finançament dels ens locals per tal de poder

desenvolupar les proteccions dels espais lliures en els municipis no

nodals, en la línea que es possibiliti als municipis amb menys

capacitat econòmica obtenir un finançament dignament.


    Elaboració d’una memòria econòmica i financera de les previsions de noves infraestructures.


    Inclusió d’un pla d’infraestructures per a les poblacions

que se’n deriven d’aquest planejament i que contingui els models de

captació i distribució d’aigua, els models de generació i distribució

d’energia, etc…


    Que s’afegeixi un pla de gestió de residus amb la previsió de les infraestructures corresponents.


    Elaboració i inclusió d’un pla d’equipaments sanitaris,

educatius, culturals, esportius i de qualsevol classe, amb ràtios

actualitzades respecte a les previsions del pla.


 


Font: http://www.penedesdigital.cat

16 de setembre de 2009