Què és la CUP?

Què és la CUP? Història i naixement Activitat política Com s'organitza la CUP?

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és una organització política assambleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, feminista, ecologista i territorialment just. S’articula com a espai útil per totes aquelles persones i col·lectius amb voluntat transformadora que lluiten per la llibertat del nostre poble, amb la intenció de ser un espai de confluència dels moviments populars, en la lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

El 2023 fa 20 anys de les primeres eleccions on l’Esquerra Independentista va presentar les primeres CUP, que se sumaven a unes poques candidatures que ja feia anys que havien consolidat aquesta aposta a les seves viles. La irrupció de les CUP no va ser en clau localista, sinó que pretenia posar a les institucions locals al servei de la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes.

Des d’aleshores, l’aposta municipalista ha passat de 4 regidores i 4.750 vots, aquell 2003, a sumar, l’any 2019, 179.661 vots i 337 regidores compromeses en la transformació social, ecologista, feminista i antiracista dels Països Catalans. Un compromís que no només s’ha concretat en la feina institucional, sinó en la construcció d’un contrapoder i d’una lluita que, independentment de la correlació de forces, ha condicionat amb petites victòries el futur dels nostres municipis i país.

La CUP és una organització nítidament socialista i té l’objectiu de substituir el model socioeconòmic capitalista per un de nou, centrat en els col·lectius humans i el respecte al medi ambient. Treballa per dibuixar un model econòmic i territorial pels Països Catalans al servei de la classe treballadora, oposat al de la patronal i l’Estat, així com tornar a tenir espais de trobada de la unitat popular per construir conjuntament alternatives arrelades i territorialitzades.

La CUP planteja una alternativa que treballa per unes institucions al servei de les comunitats, garantint els drets i la vida als nostres municipis i comarques. Defensa que la propietat i la presa de decisions sobre els recursos, béns i serveis necessaris per a una vida digna (aigua, alimentació energia, habitatge, cures) han de passar a mans del poble en forma pública-municipal, comunal o cooperativa. És a dir, assolir la sobirania, entesa entesa com la capacitat de decidir col·lectivament sobre tot allò necessari per a la vida i el control democràtic dels sectors estratègics de l’economia.

Per altra banda, la CUP té projecció nacional i de fet és vist ja com un dels responsables de l’actual creixement del independentisme. La CUP és i continuarà essent un dels actors més compromesos en les iniciatives populars que preparen la ruptura amb els estat espanyol i francès. En concret, no s’entendria el referèndum al principat sense la implicació de la CUP i l’esquerra independentista en les consultes que es van fer a molts municipis. La construcció nacional és central i vertebradora de la proposta política de la CUP, ja que la lluita per la supervivència del nostre poble, la defensa de la llengua i la cultura pròpia, de forma oberta i no excloent, és un fre per la imposició de dogmes globalitzadors i unificadors, així com de resistència a la dominació espanyola i francesa. Cada CUP local dibuixa país i cada lluita compartida dibuixa poble.

Els drets polítics del poble català entesos com l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’accés a la independència, la democràcia participativa i directa, la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans.

Els drets de les classes populars i la igualtat cap una societat de redistribució de la riquesa, lluita contra l’atur i la precarietat, la defensa dels serveis públics, l’establiment de mecanismes de control popular de l’economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin l’equitat i la igualtat d’

La defensa del territori contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l’esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d’uns pocs, i per un desenvolupament realment sostenible.

La lluita feminista i alliberament sexual i de gènere. Superació de l’actual model heteropatriarcal i de discriminació per motius de gènere o opció Corresponsabilitat de les tasques reproductives i de cures i lluita per la igualtat de drets i de salaris.

La supervivència de la llengua i la identitat nacional. Promoció i oficialitat del català en tot el territori nacional sens perjudici de les parles de l’àmbit privat, garantia de la unitat de la llengua, indústries culturals pròpies i autocentrades, reforçament del teixit cultural d’arrel popular arreu dels Països Catalans.

L’Internacionalisme com a forma de relació igualitària, anticolonial i fraternal entre pobles, per la gestió comuna dels afers generals i per la superació dels conflictes internacionals.

Història i naixement

1986

El 14 de desembre de 1986 es va constituir l’AMEI (Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista), arran dels contactes que el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) va iniciar amb diversos col·lectius locals per mirar de bastir i coordinar candidatures que concorreguessin a les eleccions municipals de juny del 1987.

Durant els quatre anys següents, malgrat els intents de l’Estat i de la direcció d’ERC de liquidar l’Esquerra Independentista en tots els fronts, el projecte de l’AMEI va experimentar un creixement, que es va manifestar en un augment tant dels nuclis CUP com del nombre de candidatures en què participaven persones o col·lectius que estaven vinculats a l’AMEI.

1991 – 1998

La crisi de l’Esquerra Independentista posterior als anys 1991-1992 va afectar la línia ascendent de l’AMEI, la qual cosa es va traduir sobretot en la desaparició d’algunes CUP creades abans de 1991.

El desembre de 1998, un grup de persones vinculades a les CUP de Biosca, Manresa, Navarcles, Sabadell, Salt, Torà i Valls i a la UM9 de Sant Pere de Ribes van iniciar un procés de rellançament de l’AMEI. Aquest procés va tenir una primera concreció en l’elaboració d’una definició política i en la presentació de candidatures a les eleccions municipals del 1999.

2000

El novembre del 2000 es va celebrar una trobada nacional de l’AMEI, en què es va ratificar la definició política i es va traçar un pla de treball per als propers tres anys, els objectius principals del qual eren augmentar el nombre de CUPs i elaborar un programa marc per a les eleccions del 2003.

Aquest programa s’aprovaria en una nova trobada nacional celebrada el juny de 2002. En aquesta mateixa reunió es va explicitar el suport de totes les organitzacions de l’Esquerra Independentista (Endavant, Maulets, MDT i PSAN) al projecte de les CUP. Tot aquest treball intern i extern culminarà en la creació de noves CUP i en l’entrada el 2003 als consistoris de dues capitals comarcals.

2001

En els anys següents la CUP va experimentar un creixement ininterromput sobretot al Principat. Aquest creixement va acabar substituint i ocupant l’espai polític de l’AMEI.

Aquest fet va obligar a una primera reestructuració organitzativa de la CUP, que en aquesta fase encara funcionarà fonamentalment com una coordinadora de col·lectius locals.

D’altra banda, s’aprofundirà en l’elaboració del programa marc augmentant el nombre de debats temàtics.

2007

Tots aquests avenços fructificaran a les eleccions municipals del maig del 2007, en què la CUP va assolir els millors resultats electorals de la seva història i representació als ajuntaments de quatre noves capitals comarcals (Berga, Mataró, Vilanova i la Geltrú i Vic).

Després de l’èxit electoral del maig de 2007, la CUP va continuar la seva expansió territorial. Paral·lelament, es va iniciar un procés assembleari per dotar-se d’uns estatuts i d’una línia tàcticoestratègica, unes demandes que el creixement del projecte feien inajornables. El juliol de 2008 s’aprovaran els nous estatuts, que reforcen el caràcter assembleari d’una organització que deixa de ser una coordinadora de nuclis locals.

2009

Sis mesos més tard, el gener de 2009, es va aprovar la ponència La CUP, l’alternativa necessària, que fixa les bases per al desplegament del projecte de la CUP com una organització política nacional que, a més del municipal, pretén intervenir i incidir en tots àmbits de la lluita política.

La consolidació política definitiva arribà amb l’explosió de candidatures locals a les eleccions del 2011, en les que es varen obtenir 106 regidors i 4 alcaldies i, finalment, amb l’entrada de 3 representants a les eleccions autonòmiques catalanes de novembre de 2012.

 

2015

D’aleshores ençà l’organització no ha parat de créixer, local, nacional i políticament. A hores d’ara ja compta amb quasi 2000 militants, 385 electes als municipis i més de 150 assemblees locals i assembles o nuclis de suport arreu dels Països Catalans.

Les eleccions del 27 de setembre de 2015 van permetre l’entrada de 10 diputades i diputats al Parlament de Catalunya.

2017

Amb 9 diputades al Parlament la CUP aconsegueix forçar al Govern per fixar data i pregunta per al referèndum. Amb una simbiosi entre sobirania al Parlament i força als carrers el país arriba a l’1O, un moment de màxima sobirania per al poble català. La resposta de l’Estat és més repressió, traduint-se en 155, presó, exili i milers de persones represaliades. Recuperar la iniciativa independentista i la simbiosi entre institucions i carrer son dues qüestions imprescindibles a reinvidicar i que la CUP continuem posant sobre la taula.

2019

La CUP arriba al màxim històric de candidatures presentades per les eleccions municipals. Aconsegueix presència a un total de 43 governs municipals catalans a través de candidatures de la coalició CUP-AMUNT i altres candidatures de confluència a les quals la CUP dona suport.

Assumint l’excepcionalitat política del moment amb el dret a l’autodeterminació obrint l’esquerra del Règim i dura repressió la CUP decideix presentar-se per primer cop al Congres dels Diputats. L’objectiu és denunciar l’estat de les coses, situar els drets, l’amnistia i l’autodeterminació en el centre i teixir aliances internacionalistes.

2021

La CUP assoleix 9 diputades al Parlamenr de Catalunya després de les eleccions del 14 de febrer, en un moment complicat de la pandèmia.

Llegeix els resultats i la legislatura com un oportunitat per obrir un nou cicles de conquesta de drets, que vagi més enllà dels límits imposats per l’Estat i que recuperi la simbiosi entre força als carrers i sobirania al Parlament per tirar endavant l’agenda social del país.

 

 

2023

La CUP presenta 167 candidatures a les eleccions municipals en un moment on la formació suma a cridar forces i supera els 3000 militants i simpatitzants.

Activitat política

Enfortir els llaços amb el moviment de l’Esquerra Independentista, la resta de moviments socials i col·lectius que formen el que coneixem com a Unitat Popular, amb la voluntat de fer-los partícips de l’acció política de la CUP i les seves decisions.

L’expansió dels eixos de la Unitat Popular arreu dels Països Catalans mitjançant campanyes, accions i mobilitzacions és necessari des del moment en què defensem que la veritable política es fa al carrer i des del carrer. L’agitació, la difusió discursiva i la intervenció directa  com a forma de mobilització de les classes populars.

Actualment la CUP té presència al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats Espanyol, així com a municipis d’arreu dels Països Catalans.

Com s'organitza la CUP?

L’Assemblea Local és l’òrgan fonamental de la CUP. La seva finalitat és desenvolupar i incidir en la política local i en la nacional. La componen les persones militants i les persones col·laboradores que des de l’àmbit local defensen l’alternativa CUP, i que, tot reconeixent l’autonomia local, es comprometen amb la Declaració de Principis de la CUP, aquests Estatuts Interns i els acords adoptats pels òrgans de decisió nacional. Actualment n’hi ha 166 repartides per tot el país.

Cada Assemblea Territorial és l’espai unitari de coordinació d’Assemblees Locals, Comarcals i Nuclis de Suport del seu àmbit geogràfic. Cada Assemblea Territorial és un marc comú que a nivell territorial ha de permetre el creixement, l’expansió i abastar tots els camps de lluita, i, alhora, suposa un referent obert i participatiu.

La componen totes les Assemblees Locals/Comarcals (amb un mínim de dues), i els Nuclis de Suport del seu àmbit geogràfic. Actualment la CUP compta amb les següents AT:

  • Alt Ter
  • Baix Llobregat
  • Barcelona
  • Camp de Tarragona
  • Catalunya Central
  • Comarques Centrals Valencianes
  • Maresme – Barcelonès Nord
  • Nord Oriental
  • País Valencià
  • Penedès
  • Pirineu
  • Ponent
  • Terres de l’Ebre
  • Vallès Occidental
  • Vallès Oriental – Baix Montseny
  • Mallorca

 
 

Assemblea Nacional

L’Assemblea Nacional és l’òrgan d’expressió de la voluntat de tota la militància en tots els aspectes. Per tant, és l’òrgan de debat i presa d’acords referents a les actuacions generals i comunes en relació a totes les qüestions socials i polítiques i de projectar-ne llurs estratègies i tàctiques. La presa de decisions i acords de l’organització es donen en el si de les assemblees nacionals, així com el retiment de comptes de tots els altres òrgans nacionals de la CUP.

L’Assemblea Nacional la componen totes i tots els militants de la CUP, aquesta es convocarà un cop a l’any de forma ordinària i els seus acords són vinculants per als altres òrgans i per a tota la militància.

Consell Polític

El Consell Polític és el màxim òrgan polític entre Assemblees Nacionals i es reuneix un cop al mes. Es tracta de l’òrgan directiu del Secretariat Nacional, amb unes funcions de caràcter organitzatiu, estratègic, de coordinació nacional, d’expansió, de relacions polítiques i d’acció política municipal, territorial i nacional. La seva funció principal és fer el seguiment i desplegament de la línia política aprovada per l’Assemblea Nacional. En aquest sentit, a partir del debat haurà d’anar bastint el discurs polític i programàtic de la CUP. També formarà part de la seva responsabilitat analitzar la situació política i proposar resolucions i/o campanyes concretes.

Secretariat Nacional
La CUP és una organització assembleària i, per tant, no jeràrquica. El Secretariat Nacional (SN) és l’òrgan encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d’Unitat Popular i és escollit per tota la militància en un procés de votació obert. Aquest ret comptes i es coordina amb els representants de les Assemblees Territorials als Consells Polítics, així com executa i impulsa els mandats de les ponències aprovades en Assemblea Nacional. El composen 15 militants de l’organització i és un càrrec que canvia cada quatre anys.