Safont-tria, regidor per la CUP a Mataró, diu a CiU que deixi de fer la puta i la Ramoneta i aposti per la independència

Xavier Safont-tria va iniciar el parlament a l’acte institucional de l’ofrena als lluitadors catalans tot adreçant-se a l’alcalde, Joan Mora, per demanar-li que deixi de […]


Xavier Safont-tria va iniciar el parlament a l’acte institucional de l’ofrena als lluitadors catalans tot adreçant-se a l’alcalde, Joan Mora, per demanar-li que deixi de fer ‘la puta i la Ramoneta’ i que aposti decididament per la idependència. Tot seguit ha remarcat que la independència ens ha de servir per plantejar noves polítiques socials, econòmiques, territorials i de gènere.

Aquesta ha estat la intervenció del regidor de la CUP a l’Ajuntament de Mataró, Xavier Safont-tria, durant l’ofrena floral en homenatge als lluitadors i lluitadores per la llibertat del poble català:

DISCURS 11 SET 2012 A L’ACTE INSTITUCIONAL

Senyor Alcalde: s’ha acabat jugar a la puta i la Ramoneta.

Això li demana l’ex-president d’un partit que s’ha passat la vida jugant a la puta i la Ramoneta i no tinc clar que sapigueu de què estic parlant.Per si de cas us en donaré algunes pistes per deixar les coses clares:

Un dia no es pot dir ‘Visca Catalunya lliure’ i l’endemà pactar amb el PP.

No es pot anar dient que tota la culpa és de Madrid i després pactar una reforma laboral que perjudica els interessos de les treballadores d’aquest país.

No es pot dir que es defensa el català i després fer com si no passés res davant les sentències d’una justícia espanyola que atempta contra l’ensenyament en Català, o no fer res i creuar-se de braços davant l’atac contra els repetidors de TV3 al País Valencià. El català es parla des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i aquest territori és el subjecte d’una nació que es diu Països Catalans; ja ho saben això?

Tinc la sensació que hi alguns sectors que voldrien la independència a l’estil de la transició Espanyola, sense canviar res substancial, sense enfrontaments tot  mantenint els privilegis d’unes classes dominants. Només canviem la bandera per continuar tot igual. No és això senyors.

No ens podem permetre uns governs de la Generalitat (a Barcelona a València i Palma) que castiguen als més febles per la seva submissió a Espanya i al dictat de les polítiques neoliberals liderades per l’oligarquia internacional.

La lluita de classes és inevitable perquè la gana ja és una realitat. La gent està començant a plantejar conceptes com democràcia econòmica: no ens podem quedar impassibles i creuats de mans veient com els interessos bancaris o de la senyora Merkel  arruïnen a famílies senceres.

La independència ens ha de servir per plantejar noves polítiques socials, econòmiques, territorials i de gènere: nacionalitzar la banca, exercir un control públic en serveis elementals com l’energia, les telecomunicacions o el transport,  establir polítiques de sobirania alimentària, facilitar el dret a l’habitatge, promoure una indústria amb alt valor afegit, invertir molt més en ensenyament i recerca, repartir més el treball per disminuir l’atur i reconciliar la vida familiar, atendre millor a les persones grans…

Tenim un catalanisme fort i arrelat, però malauradament hem perdut moltes energies  amb polítiques com la del peix al cove, la reforma de l’Estatut, o ara el futur pacte fiscal. El catalanisme d’avui només pot expressar-se des de l’inequívoc independentisme, tot lo altre són formules per aturar el que ja és imparable: volem, però sobre tot necessitem la independència per sobreviure com a poble, totes les altres opcions ens condemnen a la misèria.

Aquest estiu el monarca espanyol cau pel terra. Espanya sinònim de crisi ja no és creïble, la situació és extremadament difícil per a molta gent, no tenim el control polític ni econòmic ni fiscal per millorar l’actual situació.

La manifestació d’avui serà massiva: avis, àvies, pares, mares, fills i filles sortirem al carrer amb un sol crit: independència. Ens adonarem que units podem tenir molta força, la premsa internacional se’n farà ressò, sacsejarem la consciència de molta gent i fins i tot l’estratègia política d’algun partit; però he de recordar que encara no tenim res guanyat.

La manifestació d’avui haurà d’anar enllaçada amb una lluita ideològica i una lluita institucional. L’aparell Estatal no estalviarà recursos per aturar el procés català cap a la independència. L’esquerra independentista estem preparats per aquest repte i no permetrem que ni l’Estat ni els pactes de saló d’esquenes a la població desgastin l’energia que ha acumulat el catalanisme i l’aspiració legítima de construir una societat més justa i lliure.

Per la independència, el socialisme i els Països Catalans: Visca Catalunya Lliure.

11 setembre de 2012

12 de setembre de 2012