Valoració de la CUP del primer any de govern municipal al Vendrell

Al Vendrell les eleccions municipals, del passat 22 de maig de 2011, van deixar un panorama força negatiu per a les persones d’esquerres i independentistes […]


Al Vendrell les eleccions municipals, del passat 22 de maig de 2011, van deixar un panorama força negatiu per a les persones d’esquerres i independentistes que lluitem per una societat igualitària i justa. Cal destacar el cinquè regidor de PxC, aconseguit principalment pel desgast i per la manca de credibilitat de la classe política tradicional. A més a més, aquesta desafecció es va reflectir en una forta abstenció (47%).

La resposta de la resta de partits polítics davant la pressió i les mobilitzacions ciutadanes per evitar un pacte amb PxC, que amb la seva ideologia xenòfoba i reaccionària contaminaria la cohesió social al Vendrell, va ser fer un govern de 4 partits, tots ells amb regidories i responsabilitat. D’aquesta manera es repartien entre ells el pastís del poder.

Ja fa un any vàrem intuir que un pacte de totes les forces polítiques amb representació (CIU, PSC, PP I ERC), deixant a l’oposició únicament PxC, només comportaria la no visualització de cap altra alternativa política.

Durant aquest primer any de govern quadripartit s’ha perdut l’oportunitat de fer un govern al servei del poble i de canviar la dinàmica política que fins ara dominava el municipi. Amb l’excepció d’alguna decisió encertada, el resultat ha estat un any de continuisme, despropòsits i retallades.

Tot i la baixada de sous dels regidors, anunciada a principi de legislatura, l’augment de regidories per tal d’assegurar la cadira a tot l’equip de govern ha diluït l’estalvi anunciat, cosa que posa en dubte aquesta mesura i situa la despesa en aquest àmbit en més de 600.000 € anuals.

Durant aquest any s’ha conegut que el deute municipal era de 23’6 milions d’euros, la qual cosa situa el Vendrell entre els municipis més endeutats de Catalunya. L’equip de govern ha rebut un préstec de l’Estat per un import de 31 milions d’euros, que haurà de tornar en 10 anys. Així encara augmenta més el deute i s’hipoteca el futur de la vila. A més a més, s’han apujat tots els impostos municipals. Destaquen les pujades del 21% de l’IBI, el 40% de les escombraries o el 13% de l’aigua. En aquest sentit, no van tenir en compte les al·legacions presentades per la CUP que defensaven la situació de les persones a l’atur i l’aplicació d’una fiscalitat progressiva (qui més ingressos té, més ha de pagar). D’aquesta manera, com sempre, el consistori fa pagar la seva mala gestió a la ciutadania.

Els ERO’s a FCC i a Ràdio Televisió El Vendrell han estat també protagonistes. S’han enviat persones a l’atur i s’han reduït salaris. En el cas de l’empresa municipal, s’ha incomplert el pla d’ajust aprovat un mes abans. Aquesta opció és la sortida escollida per les nostres institucions davant la crisi i la disminució d’ingressos a les arques municipals, sense tenir en compte altres alternatives possibles que no afectin negativament els ciutadans de la vila.

Una altra cosa per què ha destacat l’ajuntament és per la nul·la transparència en la seva gestió. Un exemple ha estat l’incendi de la planta de residus COSBAPSA. S’han negat a donar explicacions públiques sobre les seves causes i conseqüències.

L’opacitat també es reflecteix en la tria de l’horari de celebració dels plens, només a l’abast dels regidors i regidores (cobren més de 300 euros per sessió), que dificulta la participació de la ciutadania.

Els ERES, els desnonaments i les retallades socials, no són altra cosa que la forma que tenen les institucions de “solucionar” la seva pròpia estafa econòmica, més coneguda com “la crisi”. Ataquen les nostres condicions de vida mentre es rescata amb xifres milionàries el sistema bancari. Des de la CUP considerem que ja n’ hi ha prou de retallades i de governar al servei d’uns quants. Encoratgem la ciutadania a no resignar-se i seguir sortint al carrer per visualitzar el rebuig social i la defensa dels nostres drets socials, polítics i laborals. I més enllà d’això, reivindiquem que cal seguir impulsant una sortida a la crisi que passi per trencar amb els esquemes del mercat.

La participació ciutadana i la construcció d’una societat més justa i lliure han d’anar unides per tal de construir l’alternativa necessària.

 


11 de juliol de 2012