12F | Carta a les preses polítiques

Estimats, estimades,

En aquesta setmana on s’inicien uns judicis venjatius d’un Estat que, com un Minotaure enutjat ha desplegat la repressió per fer callar la veu d’un poble, us volem fer arribar la nostra solidaritat i compartir alguns pensaments.

Seran dies durs per a vosaltres. Les condicions en les quals compareixereu els presos i preses estan pensades per a mantenir-vos en inferioritat de condicions. Excepcional el judici i excepcionals les condicions: trasllats, aïllaments, totes les rutines de control, horaris esgotadors… Tot plegat un cansament que no mereix ningú que tingui la tasca d’haver-se de defensar de les acusacions de l’Estat. I tanmateix sabem, perquè s’escola a través dels murs la vostra dignitat, de l’enteresa i fortalesa amb la que afrontareu el cara a cara amb els jutges.

Us demanem que mantingueu aquesta actitud i que ho feu pensant en tot el poble que va sortir a votar l’1 d’octubre, que va defensar els col·legis, que va fer vaga, que es va mobilitzar incansablement, que va desobeir. I que ho tornaria a fer. Perquè avui s’inicia un procés judicial que ens vol jutjar a totes. 

Aquest judici ha de ser per a tots i totes una oportunitat per avançar. L’exercici i la conquesta de drets implica sempre conflicte i així ho hem vist al llarg de la història. Els moviments populars i socials hem activat tots els mecanismes necessaris per reclamar, guanyar i exercir els drets negats per aquells que tenien el poder, fossin la patronal i les classes dominants, l’Estat i les seves administracions o bé el patriarcat. La repressió sempre ha estat l’única resposta d’aquells que volen mantenir els privilegis per frenar l’avanç i la lluita en la conquesta de drets socials, civils i polítics que tenen com a finalitat fer-nos sobirans de les nostres vides. Per això, les tribunes d’uns judicis polítics han de servir per explicar que, malgrat la llei i el poder imperants, la lluita sempre trobarà com obrir-se camí. 

Que és inútil tractar d’escapçar el moviment per l’autodeterminació i la independència, perquè la lluita per l’apoderament popular és legítima i mai l’aconseguiran tancar rere els seus barrots. Perquè es tracta d’un dret col·lectiu que la força de la raó acabarà imposant. 

Nosaltres aquests dies serem als carrers. En les últimes setmanes hem bolcat tots els esforços a activar la nostra societat en defensa dels drets col·lectius i en solidaritat amb vosaltres. Hem de fer sentir a l’Estat que no jutgen tan sols nou persones, sinó a tot un poble que ha gosat alçar-se per la llibertat i la justícia. I que ho tornarà a fer.

Amb la bandera del vostre alliberament immediat i del retorn d’exiliats i exiliades, la dels drets col·lectius i la de l’autodeterminació, serem a les concentracions, manifestacions, accions i vagues donant el millor de totes nosaltres, compartint la lluita i posant les bases per a continuar endavant. Perquè també nosaltres, des del carrer, serem qui instruirem la causa general contra del règim del 78, contra les vulneracions de drets civils i polítics dutes a terme per aquest Estat hereu del franquisme. Serem nosaltres qui ens alçarem per acusar-lo, perquè no en tenim cap dubte: ho tornaríem a fer una, dues i les vegades que facin falta. 

Llibertat presos polítics! Llibertat preses polítiques!
Als Països Catalans, alcem-nos!