Blanes: «El nostre dret al record»

Dissabte 14 vàrem fer la presentació de la CUP de Blanes. Un acte

auster, obert, al carrer; amb tot el simbolisme de la senzillesa i la

força de la sinceritat. Moments abans, un missatge al mòbil de la meva

entranyable companya de lluites i sentiments, absent per problemes de

salut, ens desitjava molts ànims. Mitja dotzena de paraules.

Suficients: el torrent contingut de la memòria se'm va desfermar fent

emergir una mica més de tres dècades d'un tros de la nostra història

pràcticament desconegut per les noves generacions. Un tros de l'altra

història de la transició, omesa o manipulada pels grans mitjans de

comunicació i els cronistes oficials del sistema. Una història que

parla de joves compromesos i entusiastes que, des de diferents opcions

ideològiques o polítiques, van lluitar pel dret del nostre poble a

decidir lliurement el seu destí, pel socialisme, per la independència,

per una societat més justa i democràtica, per un internacionalisme

compromès i actiu. Uns van sobreviure als inferns de la repressió i van

canalitzar la seva rebel·lia necessària per diferents camins. Uns

altres van caure, abatuts per la violència del poder o pels inevitables

errors de tot procés de lluita; però, discrepem o no amb els mètodes

d'acció pels quals en el seu moment van optar, ens van deixar un llegat

de generositat i abnegació que hem de protegir: enfront del silenci

oficial que ens mana oblidar; enfront d’aquells que, des del monopoli

de la violència, pretenen també monopolitzar el dolor o el dret al

record. Des del convenciment íntim que aquest projecte emergent també

forma part del seu llegat, el dissabte, en l'acte de presentació, els

vaig retre un silenciós, personal i emocionat homenatge.