La CUP de Barcelona, «per una nova cultura de l’aigua, remunicipalitzem-ne la gestió»

Sota el lema ‘per una nova cultura de l’aigua, remunicipalitzem-ne la gestió’, la CUP-AxB va organitzar un acte divendres passat en què reclamava la necessitat […]


Sota el lema ‘per una nova cultura de l’aigua, remunicipalitzem-ne la gestió’, la CUP-AxB va organitzar un acte divendres passat en què reclamava la necessitat de recuperar la gestió pública de l’aigua. A la sortida de l’exposició sobre ‘la revolució de l’aigua’, que fa el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), es van emplaçar uns plafons que mostraven l’altra cara de la gestió que està fent la transnacional AGBAR. Primant el lucre econòmic per sobre de criteris ambientals o del reconeixement del dret universal d’accés a l’aigua potable, l’empresa prioritza la compra d’aigua a la sobreexplotada conca del Ter i manté un sistema tarifari abusiu cap a les classes populars, mentre reparteix dividends entre els seus accionistes. Aquestes pràctiques són repetides amb escreix fora de la ciutat de Barcelona, arreu del món on opera la transnacional.

La recent sentència del Tribunal Contenciós Administratiu 12 de Barcelona qualificava que l’adjudicació de la gestió de l’aigua que es feu durant el període franquista a AGBAR és ‘nul·la’, i que el preu que imposa l’empres pels serveis oferits als barcelonins és ‘il·legal’.D’altra banda, la recent remunicipalització de la gestió de l’aigua a municipis com el de París ha demostrat el benefici que suposa aquesta política per a les classes populars.

Així doncs, la conjuntura històrica i ambiental ens obliga a recuperar aquells passatges de la història de la ciutat en què la gestió va ser parcialment municipal (a principis del S. XX) o directament col·lectivitzada (episodi ‘oblidat’ en l’exposició del MUHBA) per poder avançar en la nova cultura de l’aigua. Des de la CUP-AxB compartim amb diferents moviments socials que la remunicipalització és l’única manera d’assegurar que es gestioni aquest bé comú amb criteris ecològics, i que es pugui modificar el sistema tarifari per establir la gratuïtat d’un mínim vital de consum d’aigua alhora que es penalitzi l’excés de consum.

17 de maig de 2011