La CUP respecte els venedors ambulants i el tancament del CIE de la Zona Franca

La CUP sobre la nova ofensiva de l’Ajuntament de Barcelona contra els venedors ambulants i sobre el tancament del CIE de la Zona Franca

Hem llegit que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, juntament amb el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, han convocat altres municipis, Generalitat i Delegació del Govern espanyol a una reunió el proper 12 de juliol per “eradicar” el top-manta. A la reunió també és previst que hi participin representants de diversos cossos policials. 

Davant d’aquest anunci d’una ofensiva coordinada i d’aquest abast contra els venedors ambulants, des de la CUP nacional, juntament amb la CUP-Capgirem Barcelona, fem les següents consideracions:

• El problema principal de la venda ambulant és la vulneració dels drets humans i socials que pateixen els venedors ambulants d’origen immigrant, ja que les dificultats d’empadronament comporten obstacles en l’accés a drets bàsics dels que gaudeix la majoria de la població i que els impossibilita l’accés a un habitatge, a un contracte laboral, etc. Tot això els condemna a una situació de subsistència i precarietat absoluta, de manera que es veuen abocats a la venda ambulant coma a forma de subsistència, amb l’alta precarietat laboral que això comporta.
   
• El Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha posat sobre la taula diverses propostes per tal de resoldre la situació de precarietat que pateixen. Entre aquestes propostes destaca que es pacti un lloc amb l’Ajuntament per a la venda i la possibilitat de pagar una taxa. A més, el sindicat s’ha ofert per mediar amb la resta de manters de Barcelona amb l’objectiu de pactar horaris i llocs de venda i evitar la massificació a la ciutat; així mateix, també s’ha ofert per fer d’interlocutor amb els venedors ambulants que vénen de fora, explicar-los el procés d’autoorganització que han dut a terme i possibilitar que cada grup pugui fer el mateix a la seva localitat.
   
• Lamentem que l’Ajuntament de Barcelona hagi acabat optant per la via repressiva per abordar aquesta situació, en lloc de posar en pràctica les propostes del sindicat de manters i altres mesures que garanteixin tots els drets per a totes les persones que viuen a la ciutat de Barcelona. Igualment, ens preocupa que sigui precisament l’Ajuntament de Barcelona qui vulgui liderar l’ofensiva contra els manters als municipis catalans i, d’aquesta manera, fer extensiva la via repressiva per la que aposta.
   
• Crida l’atenció que al darrer baròmetre de Barcelona la població no va considerar que els manters siguin un problema real per a la ciutat, sinó que va situar en els primers llocs la precarietat laboral, la gestió de l’ajuntament i el turisme. Aquest fet evidencia que són els mitjans de comunicació de la dreta els que estan forçant a posar en pràctica polítiques repressives a un govern teòricament d’esquerres.
   
• Entenem que la cooperació de la Generalitat i l’Estat amb la qüestió de la venda ambulant ha de servir per regularitzar la situació laboral dels manters (informe positiu d’arrelament de la Generalitat i atorgament de targeta de residència i treball per part de l’Estat) i no per contribuir a reprimir-los.
   
• Ens preocupa molt que el Síndic de Greuges, més enllà de demanar més drets per aquesta part de la població, apel·li a la policia i la Guàrdia Civil per abordar la qüestió, sent coneixedor de les conseqüències que pot tenir per aquestes persones immigrades l’aplicació de la Llei d’estrangeria i tenint en compte que l’actuació policial les pot conduir a un Centre d’Internament d’Estrangers i a l’expulsió del país.

Davant de tot això, emplacem els convocants de la reunió del dimarts que ve a replantejar-ne l’enfocament i a treballar amb els col·lectius afectats per garantir els mateixos drets per a tota la població i una feina digna per a tothom.

Finalment, sí que volem celebrar la decisió del consistori barceloní que vam conèixer ahir dijous de no permetre la reobertura del CIE per manca de llicència. La lluita de tants col·lectius des de fa mesos en contra de la reobertura d’aquest centre ha donat el seu fruit i l’Ajuntament ha sabut respondre a la demanda col·lectiva i a la decisió del ple municipal. Esperem que la decisió esdevingui definitiva i el CIE de la Zona Franca no reobri mai més.