Lleida: La CUP demana l’aturada immediata de l’àrea residencial estratègica

La Paeria i l'Incasòl ja han constituït el consorci urbanístic per executar les obres per a la construcció d’habitatges del pla director de l’Àrea Residencial […]


La Paeria i l'Incasòl ja han constituït el consorci urbanístic per executar les obres per a la construcció d’habitatges del pla director de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Lleida. La CUP de Lleida , però, denuncia que amb la creació del consorci es confirma que l’ARE neix viciada de nul·litat pel fet de manllevar-li al municipi la competència en traçar el seu propi planejament urbanístic, que passa a decidir unilateralment la Generalitat.

A més, afirma que l’ARE s’executa mitjançant un consorci urbanístic que serà el destinatari final del 15% de cessió per l’aprofitament mig derivat de la operació. Això significa que el producte de la seva venda no el rebrà el municipi sinó aquest consorci. De manera que no quedarà garantit si s’acabarà, o no, destinant a equipaments pel municipi.

Per altra banda, la CUP de Lleida recorda que va presentar un recurs per impugnar el pla director de les ARE de Ponent i que  segueix en tràmit. El recurs fa referència a les ARE projectades als municipis d’Almacelles, Balaguer, Les Borges Blanques, Cervera, Lleida, Mollerussa i Tàrrega.

Segons la formació, aquestes Àrees Residencials Estratègiques vulneren l'autonomia municipal i permeten edificar en terrenys no urbanitzables inicialment, prescindint dels plans generals d'ordenació urbana vigents i dels seus mecanismes de participació ciutadana. Unes noves zones edificables que per l'organització no tenen sentit davant de la saturació evident del mercat, reconeguda per promotors i agents immobiliaris que recomanen construir menys i consideren que l’oferta és molt superior a la demanda.

En aquest sentit, la formació defensa que el dret a l’habitatge sigui un dret efectiu i es manifesta obertament a favor dels pisos de protecció oficial i dels pisos socials acompanyats d’altres mesures en el foment de la rehabilitació i en la utilització dels pisos buits. D'aquesta manera, asseguren que darrere dels 50% d’habitatges protegits (un 20 % del sostre de nova implantació destinat a règim general i règim especial, un 10% del sostre de nova implantació a règim de preu concertat i un 10% de sòl addicional per a una nova tipologia d'habitatge protegit català, quan la legislació sectorial així ho prevegi) s’hi amaga una operació urbanística de creixement insostenible i especulatiu. 
17 de setembre de 2010