Lleida: La CUP presenta un recurs de reposició contra l’aprovació definitiva de les ARES de Ponent

L’assemblea territorial de Ponent de la CUP ha presentat un recurs de

reposició contra l’aprovació definitiva del pla director de les ARES de

Ponent, dictada pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

el passat 13 de març de 2009, i que ve a aprovar les ARES projectades

als municipis d’Almacelles, Balaguer, Les Borges Blanques, Cervera,

Lleida, Mollerussa i Tàrrega.

A partir d'aquest moment, el conseller de Política

Territorial i Obres Públiques té ara un termini d’un mes per resoldre

el recurs i en cas que siguin desestimades les al·legacions de la CUP,

s’obre la via contenciosa administrativa a la que estudiaran acudir en

el seu moment. 

L’acció legal s’emmarca dins la campanya que la

CUP ha dut a terme en contra de les ARE, que ha consistit en difusió de

cartells i tríptics a les comarques de Ponent, així com la realització

de dues conferències amb arquitectes i juristes a Lleida i a Tàrrega,

en entendre que les mateixes: 

1.- Responen a un tipus de creixement urbanístic insostenible i a

voler satisfer unes expectatives del mercat immobiliari de regeneració

davant la crisi del sector, que res tenen a veure amb el dret a

l’habitatge com es preconitza en el mateix pla director.  

2.- Violen l’autonomia municipal atès que és la Generalitat i no els

municipis afectats els que dissenyen i projecten quin planejament i

quins usos del sòl volen per al seu territori.  

3.- Impedeixen la participació ciutadana, atès que no sols no s’ha dut

a terme cap mena de procés participatiu sobre els usos i planificació

d’aquesta part dels municipis afectats, sinó que ni tan sols els ens

locals no han tingut cap altre paper que el merament consultiu, sense

que estigui previst modificar cap pla director en base a una eventual

negativa del municipi d’urbanitzar part del seu territori i en els

termes dictats des de la Generalitat.   

4.- Vulneren la distribució de poders en sostreure la iniciativa

legislativa al Parlament i dipositar-la en el govern de la Generalitat,

ja que l’Estatut d’Autonomia de 2006 crea la figura del Decret Llei

autonòmic per al “cas d’una necessitat extraordinària i urgent” en base

a la qual el govern català pot dictar una norma amb rang de llei sense

delegació prèvia del Parlament, mentre que en aquest cas en no

concórrer cap mena d’urgència, és clar que no existia habilitació per

dictar el Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre de mesures urgents en

matèria urbanística, ni els plans directors urbanístics de les ARES que

se’n han derivat.    

5.- Atorguen als equipaments públics projectats

dins de les ARES un caràcter no obligacional sinó “indicatiu” per als

poders públics, segons termes del propi pla director, pel que la

ciutadania no podrem exigir el compliment dels compromisos adquirits en

aquest sentit de construir efectivament tantes escoles o casals d’avis

o poliesportius, per posar un exemple, allà on s’han assenyalat de

forma tan sols “indicativa”.