Manifest: L’Ebre i el Segre són vida, no als transvasaments!

El dijous 23 de febrer s’anunciava als mitjans de comunicació que la nit del dimecres 22 de febrer, els alcaldes i alcaldesses i els presidents dels consells comarcals de les comarques de la Conca de Barberà, l’Anoia, la Segarra i l’Urgell, reunits a la seu de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, havien aprovar l’acord per portar aigua per a boca, per beure, des del pantà de Rialb a 31 pobles de les mateixes comarques.

Davant d’aquest acord, des de la CUP-Crida Constituent denunciem:

1. El canal Segarra-Garrigues és una infraestructura denunciada a la Fiscalia de Medi Ambient per part de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) l’any 2014, amb una desviació de més 81% del pressupost inicial i sobredimensionada per a les hectàrees de reg que es preveuen implantar.
    
2. L’anomenat “Gran pacte del Segarra-Garrigues” és l’acord per acabar portant l’aigua del Segre a les Conques Internes de Catalunya (CIC), per tant, a Barcelona, per la porta del darrere.
    
3. Com sempre ha mantingut la PDE, una de les finalitats del canal Segarra-Garrigues ha estat la de transvasar aigua a les Conques Internes, copiant el model de transvasament al Camp de Tarragona, amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
    
4. Diversos governs, com el Tripartit (PSC-ERC-ICV) l’any 2008, van intentar transvasar aigua del Segre cap a l’Àrea Metropolitana.
    
5. Aquesta inversió milionària per part de les administracions públiques només respon a l’interès d’acabar obrint la porta a nous consums d’aigua a l’entorn de l’Àrea Metropolitana. Per tant, sense cap repercussió real a la pagesia de Ponent.
    
6. El canal Segarra-Garrigues ha estat venut com la solució per a la pagesia de Ponent quan realment els beneficis els tenen les grans empreses constructores i els comerciants d’aigua. Fa molts anys que AGBAR (Aigües de Barcelona) demana el transvasament d’aigua del riu Segre a Barcelona perquè és la principal inversora i gestora del canal amb prop del 45% a les seues mans. Alhora, un altre 25% està en mans de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).
    
7. Els poders polítics i econòmics que hi ha darrere el canal Segarra-Garrigues i que sempre han trobat una forta oposició social als transvasaments, busca nous aliats per a poder justificar aquesta actuació. Ara, cercant la complicitat dels pobles de les comarques de la Conca de Barberà, l’Anoia, la Segarra i l’Urgell.
    
8. Un cop més, denunciem la manca de coherència i compromís dels partits polítics, Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, que van donar suport a les mobilitzacions de la PDE l’any passat a Amposta i Barcelona i que ara recolzen aquest pacte.
    
9. Volem deixar ben clar que per a la CUP aquesta no és una qüestió que afecta només a les comarques de Ponent o a les Terres de l’Ebre sinó que la gestió que es fa de l’aigua i dels recursos naturals, afecta a tots els rius dels Països Catalans com el Ter, el Xúquer i el Vinalopó, entre molts d’altres.
    
10. Exigim al Govern de la Generalitat que comenci a treballar per solucionar els problemes puntuals que alguns pobles tenen amb els seus aqüífers i que en cap cas impliquen justificar la interconnexió de xarxes des del Segre ni des del CAT.

Per tot això, la CUP-Crida Constituent donem tot el nostre suport a la PDE i refermem el nostre compromís amb els principis de la Nova Cultura de l’Aigua.
L’Ebre i el Segre són vida, no als transvasaments!