Vilanova i la Geltrú: Posicionament polític enfront del Fons Estatal d’Inversió Local

Aprovats ja els projectes que presentava l’ajuntament de Vilanova, i fet l’anàlisi acurat, tant del marc legislatiu com de les obres projectades, des de la […]



Aprovats ja els projectes que presentava l’ajuntament de Vilanova, i

fet l’anàlisi acurat, tant del marc legislatiu com de les obres

projectades, des de la CUP farem la nostra valoració per tal d’informar

a les vilanovines i vilanovins sobre la nostra posició.


Aprovats ja els projectes que presentava l’ajuntament de Vilanova, i

fet l’anàlisi acurat, tant del marc legislatiu com de les obres

projectades, des de la CUP farem la nostra valoració per tal d’informar

a les vilanovines i vilanovins sobre la nostra posició.


Hi

ha dos possibles enfocaments sobre el fons d’inversió local: des del

punt de vista de la mesura estatal i des del punt de vista de

l’aplicació en la nostra vila.


Tot i que treballem en i des del

municipalisme, creiem que és la nostra obligació fer esment als punts

més polèmics de la llei:


– És una mesura que es pot titllar, més que de popular, de populista.

– Les obres han d’estar finalitzades a finals de 2009. És a dir, tots els llocs de treball seran temporals i precaris.


– Es tracta d’una mesura improvisada i, en el fons, d’un pegat que no

entra a fons en els problemes estructurals (de finançament municipal,

de model econòmic, etc…)


– Pel seu caràcter urgent, sembla una maniobra de maquillatge polític,

més pendent de fer presentables les xifres d’atur que no pas d’una

solució al problema.


– Lluny de millorar la productivitat, o de ser una inversió en sectors

industrials en dificultats, aquesta mesura incideix en el model de

creixement basat en la totxana i l’especulació immobiliària,

precisament un dels factors que ens han dut a la crisi actual.


– La mateixa pressa que el Govern Espanyol s’ha donat per aprovar

aquest Pla d’Inversions Locals, la podria utilitzar per a aprovar d’una

vegada un acord de finançament digne per a l’administració de la

Generalitat de Catalunya. Entre d’altres, els serveis socials, que

seran un dels engranatges més importants per pal·liar els efectes de la

crisi, són competència de la Generalitat i, ara per ara, estan

saturats.


En l’àmbit d’actuació vilanoví, abans d’entrar en la valoració global,

hem d’incidir en una qüestió que, si bé no es circumscriu pròpiament a

la llei que ens ocupa, s’ha de tenir en compte. Hem escoltat molt i

escoltarem que les èpoques de crisi són també èpoques d’oportunitats.

Bé, nosaltres hi afegiríem que, fins i tot, són èpoques d’oportunistes.

La nostra visió de ciutat no s’inscriu en l’obtenció de rèdits

electorals mitjançant el desgast del govern. Ens agradaria, de debò,

que el govern de Vilanova tingués iniciatives a tots els nivells per

sortir, en la mesura de les seves possibilitats, del difícil moment en

què ens trobem. Ens agradaria que s’establissin les prioritats i que no

s’actués de cara a la galeria.


 


Diem això perquè una de les mancances de la nostra vila, que ve de

moltes legislatures ençà i dels governs successius, és la definició del

model de ciutat. Per posar uns exemples: quin són els beneficis que ha

aportat Neàpolis? Quina és la política en quant a la captació

d’indústria? I en quant al turisme? Quin comerç es vol dinamitzar? Quin

teixit productiu propi? Qui s’anirà a buscar per invertir en aquests

plans?


 


Així, si no cal fer bandera de les oportunitats, potser sí que és bon

moment per a la reflexió. Acompanyada, això sí, de mesures concretes

que, en les properes setmanes, des de la Cup farem arribar a

l’ajuntament.


 


Entrant a valorar la gestió dels 11 milions d’euros que “toquen” a la nostra ciutat, ho resumirem en els següents punts:


 

– En cap moment s’ha tingut en compte l’oposició, a l’hora d’elaborar les actuacions.


 

– De les 12 tipologies que preveu el Fons d’Inversió Local, a Vilanova

només n’hi trobem 5. Obviant, de manera molt significativa, la promoció

industrial i turística, l’estalvi i eficiència energètica i la

supressió de barreres arquitectòniques, entre d’altres.


 

– La reurbanització de carrers i les obres en general poden afectar

molt negativament a tots els establiments de la zona, que poden

suposar, fins i tot, el tancament definitiu de les seves activitats. És

per aquest motiu que demanem a l’ajuntament que les obres de la Rambla

de la Pau s’acabin abans de que arribi l’estiu, tant per temes de

mobilitat com perquè les repercussions sobre els establiments

comercials i de restauració no es vegin tan afectats en la conjuntura

actual.

22 de febrer de 2009